Marta Puig i Vilardell
ECLIPSI DE LLUNA A CALÀBRIA

ISBN: 978-84-92544-35-6 Fitxa tècnica en PDF
Preu amb IVA: 14 €
Format: 17,3 x 24 cm
Pàgines: 120
Enquadernació: Rústega cosida amb solapes
Primera edició: setembre 2009
Edita: Editorial Omicron

L’Allegra, una jove model alemanya, viatja al sud d’Itàlia per motius professionals vint-i-dos anys després de l’estiu que hi va passar amb la seva mare, una aristòcrata de brillant personalitat i vida bohèmia, morta tràgicament temps més tard.

L’Allegra no en té cap record, d’aquell estiu a Calàbria. Era massa petita, només tenia tres anys. A la zona, però, sí que en tenen memòria. La seva mare era una dona d’extraordinària bellesa i algunes persones no han aconseguit oblidar-la. Ni tampoc perdonar-la.

La petita vila de Tropea, la perla de la Costa dels Déus, el seu entorn i el poderós Stromboli, seran testimonis de com, de la mà de la seva nova amiga Tiziana i gràcies a la indubtable influència dels volcans i dels eclipsis de lluna en les psiques humanes, l’Allegra aconseguirà evocar aquella mare, fins al moment desconeguda.

En la seva recerca, però, remourà antics fantasmes que havien quedat còmodament adormits.

© Marta Puig i Vilardell, 2009

Marta Puig i Vilardell
UN CAMP DE POMERS A CALVADOS
II Premi de Novel· la Olga Xirinacs 2008

ISBN: 978-84-96496-66-8 Fitxa tècnica en PDF
Preu amb IVA: 14 €
Format: 15,3 x 24 cm
Pàgines: 120
Enquadernació: Rústega cosida amb solapes
Primera edició: gener de 2008
Edita: Editorial Omicron

«No havia tornat a trepitjar aquella gespa des de la tarda de l’11 de setembre de 2001. Encara recordo en Sergio jugant a futbol amb el gat dels veïns, intentant refer-se una mica de la impressió dels atemptats mentre esperava en Roberto, el seu col· lega, que havia anat a comprar el meu regal. Jo no en sabia res, m’havien preparat un sopar sorpresa per acomiadar-me: l’endemà havia de marxar cap a París i potser ja no ens veuríem més.»

«He tornat a seure en aquell banc de fusta on solia contemplar el crepuscle sobre la catedral mentre en Dave feia els deures, assegut al meu costat, i on a les nits ens confessàvem bevent pommeau i a vegades cantàvem Goodnight lovers, encantats, mirant hipnotitzats la lluna, com dos gatets fascinats. [...]»

© Marta Puig i Vilardell, 2008

La Claire és una noia jove i apassionada a qui fascinen les grans ciutats i que ha viscut una existència frenètica a Londres durant els darrers anys. Però la Claire, com tots els éssers humans, no sempre troba en les companyies que freqüenta aquella pau i serenitat que també reclama la seva ànima. Serà en un lloc on ella mai no hauria sospitat, i a través d’unes coneixences que mai no s’imaginava fer, que la Claire descobrirà aquella tranquil· litat que en secret tant desitjava. Mitjançant el dolor per la mort, la pèrdua de l’amor sabut, els horrors de la guerra i l’amistat, la Claire passejarà entre camps de pomers les seves esperances, quan la posta daura i tenyeix de molts colors els camps normands de Calvados, un indret quasi màgic, com ens apuntava Thomas Mann que era la seva muntanya, on encara és possible trobar la felicitat.

Marta Puig i Vilardell ha escrit una obra tendra i delicada, amb la qual s’ha fet mereixedora del II Premi de Novel·la Olga Xirinacs 2008.

Marta Puig i Vilardell
LES MUNTANYES D'ALBÀNIA

ISBN: 978-84-96496-31-6 Fitxa tècnica en PDF
Preu amb IVA: 14 €
Format: 15,3 x 24 cm
Pàgines: 120
Enquadernació: Rústega cosida amb solapes
Primera edició: gener de 2007
Edita: Editorial Omicron

«Aquest hivern he tornat al Salento. Vull que el llibre s’editi allà. La casa de l’Àlex era tancada, l’àngel gris havia volat, però a la caçadora encara hi duc clavat el pin. He passat uns dies amb la Bàrbara, la meva amiga Bàrbara, recordant, rient, confessant-nos, evocant, somiant i planificant. He tornat a veure les desenes de quilòmetres d’oliveres vora el mar; he passat una altra tarda a la catedral d’Òtranto i he dit adéu, potser per sempre, a la petita església bizantina de Sant Pere.»

«Però no he tornat a veure les muntanyes d’Albània. Aquest cop el vent bufava de xaloc.»


© Marta Puig i Vilardell


(Capítol XV)

Malauradament, la dona catalana és massa racional per a deixar-se mossegar per una taràntula... Però, ¿per què no provar-ho? Finalment, es va decidir i va acceptar la invitació del seu vell amic. Serien les primeres vacances de debò després d’un temps difícil; tenia ganes d’evadir-se i desconnectar i un petit poblet a la costa adriàtica semblava l’opció ideal. Òtranto havia estat el cor de la Magna Grècia, l’extrem més oriental de l’Imperi Romà d’Occident, un gran centre cultural a l’Edat Mitjana; però també era el lloc on havia mort el seu amant dos anys abans, deixant inacabada una novel· la...


© martapuig.com - Tots els drets reservats - Avís legal - Visitar el blog