Els meus llibres
Instants i cicatrius
L'11 de juny de 2018 em van diagnosticar un càncer de mama. Havien transcorregut gairebé nou anys des de la publicació de la meva darrera novel·la, Eclipsi de lluna a Calàbria. Gairebé nou anys de lluita contra la sequera creativa i el desconcert, buscant amb fúria i angoixa una veu que sabia que no havia perdut, que algun dia o altre retrobaria. El càncer em va fer témer que havia fet tard... Però com sovint succeeix, les coses, quan arriba l'hora de viure-les, no resulten tan terribles com les havíem imaginades, i a final d'aquell any, en ple procés de radioteràpia, vaig poder començar les classes del màster en Creació Literària al qual m'havia matriculat poques setmanes abans del diagnòstic. La literatura va ser un gran puntal i m'hi vaig recolzar durant aquells mesos d'estrés postraumàtic, insomni brutal, lapsus de vocabulari i de memòria i tempestes hormonals produïdes pel tractament mèdic. Així, entre els mesos d'abril i maig de 2019 vaig escriure un recull de relats que vaig titular Lirios y cicatrices...
Eclipsi de lluna a Calàbria
L'ALLEGRA, UNA JOVE MODEL ALEMANYA viatja al sud d'Itàlia, per motius professionals, vint-i-dos anys després de l'estiu que hi va passar amb la seva mare, una aristòcrata de brillant personalitat i vida bohèmia, morta tràgicament un temps més tard.
L'Allegra no en té cap record, d'aquell estiu a Calàbria. Era massa petita, només tenia tres anys. A la zona, però, sí que en tenen memòria. La seva mare era una dona d'extraordinària bellesa i algunes persones no han aconseguit oblidar-la. Tampoc perdonar-la.
La petita vila de Tropea, la perla de la Costa dels Déus, el seu entorn i el poderós Stromboli seran testimonis de com, de la mà de la seva nova amiga Tiziana i gràcies a la indubtable influència dels volcans i dels eclipsis de lluna en les psiques humanes, l'Allegra aconseguirà evocar aquella mare, fins al moment desconeguda.
En la seva recerca, però, remourà antics fantasmes que havien quedat còmodament enterrats.
Un camp de pomers a Calvados
LA CLAIRE ÉS UNA NOIA JOVE I APASSIONADA a qui fascinen les grans ciutats i que ha viscut una existència frenètica a Londres durant els darrers anys. Però com tots els éssers humans, no sempre troba en les companyies que freqüenta aquella pau i serenitat que també reclama la seva ànima.
Serà en un lloc on ella mai no hauria sospitat on la Claire descobrirà aquella tranquil·litat que en secret tant desitjava.
Mitjançant el dolor per la mort, la pèrdua sabuda de l'amor, els horrors de la guerra i l'amistat, la Claire passejarà entre camps de pomeres les seves esperances, quan la posta daura i tenyeix de molts colors els camps normands de Calvados, un indret màgic com la muntanya de Thomas Mann, on encara és possible trobar-hi la felicitat.
Les muntanyes d'Albània
MALAURADAMENT, LA DONA CATALANA és massa racional per a deixar-se mossegar per una taràntula... Però, ¿per què no provar-ho? Finalment va decidir-se a acceptar la invitació del seu vell amic. Serien les primeres vacances de debò després d'un temps difícil; tenia ganes d'evadir-se i desconnectar i un petit poblet a la costa adriàtica semblava l'opció ideal. Òtranto havia estat el cor de la Magna Grècia, l'extrem més oriental de l'Imperi Romà d'Occident, un gran centre cultural a l'Edat Mitjana; però també era el lloc on havia mort el seu amant dos anys abans, deixant inacabada una novel.la...
Per més informació sobre les meves obres, podeu contactar des d'aquí