"Tendre i sorprenent alhora".
   L.M.
"Com quan vas a veure una pel.lícula que et deixa tocada; van passant els crèdits i no pots sortir de la sala, et quedes asseguda a la butaca i no tens ganes que ningú et digui res. Doncs això em va passar amb el teu llibre.
Felicitats Marta, és un gran llibre. Ple d'emocions i sentiments."
   Queralt Descayre
"Gràcies a tu podem fer volar la imaginació; visitar llocs on mai hem estat; viure una aventura emocionant oblidant-nos així d'altres coses que ens fan ballar el cap. No deixis mai de fer-nos gaudir de moments tan especials."
   Lourdes García
"He tingut el plaer de llegir dos llibres teus i no sabria quin triar. Tant l’un com l’altre han estat paisatges palpables amb visió poètica.
Espero que continuïs tenint aquest do per seguir escrivint, i nosaltres, els lectors assaborint les teves històries."
   Consol Vidal, Poeta del Desert
"M'ha fascinat Òtranto (esdrúixol), les oliveres, les magnètiques muntanyes d'Albània, el rotllo històric que domines a bastament (i si no és així, ho sembla!) i tota aquest sensació que m'has transmès d'estar arrelada a la mediterrània, des de Paros a Puigcerdà . Sense haver-ho posat jo mai en prosa tot aquest cúmul de sensacions és el que sempre he sentit en pensar en el meu origen mediterrani, i, en veure-ho escrit a les planes del teu llibre, m'hi he sentit comodíssim, jo també vull anar a Òtranto i renegar en grec bizantí.
Ja sabia jo que els Déus anem amb una Honda, i, encara que el meu nom no soni tan romàntic, anar en moto sempre és un puntàs, no t'ajuda a follar més, però ho sembla, o et sembla que t'ho sembla, vaja. Si més no, pots anar follant arreu, que tampoc no està gens malament".
   Jordi Caballeria
Poder contemplar les muntanyes d’Albània, doncs, representa una fita; o també l’adopció d’un talismà intangible per aquells que anhelen la llibertat.
   Teresa Costa-Gramunt
M’ha agradat molt, és molt mediterrani, moltíssim. És un llibre que incita a escriure, tens un estil entre Maruja Torres i Jorge Bucay.
   Sílvia Grau
He necessitat tornar-hi i tornar-hi com si jo també volgués quedar-me en el petit paradís de Paros.
   Imma Quer
A Claire, la protagonista d’Un camp de pomers a Calvados, una jove imaginativa i apassionada, tot nervi, li horroritza la monotonia i l’adotzenament d’una ciutat mitjana com Rouen. Des d’aquesta tranquil.la vila normanda, Claire somia desperta la polifonia de colors de Londres, l’atmosfera misteriosa i alhora atrafegada de la gran metròpoli a l’altra banda del Canal. En el temps d’adolescència, en els avorrits diumenges a la tarda i mentre les amigues sortien a passejar pels polits carrers de Rouen, ella es tancava a la seva habitació a mirar les revistes de moda angleses que tenia la seva mare i a escoltar la música de la banda punk The Clash.
   Teresa Costa-Gramunt
Crec que és una novel.la molt rodona, però llàstima que s’acabi massa aviat.
   Núria Ferrando
El que em va agradar més va ser la referència de l’Olga Xirinacs a la Barbara. … molt francesa, molt parisenca i sofisticada, molt dels anys 50-60… l’amant que es quedava sola a París el 15 d’agost mentre el “fulanu” era “en Espagne” amb la dona i els nens. Veure foto.
   Ferran Armengol
Espero que, aprofitant “l’enxufe” amb l’autora, el pugui tenir autografiat com cal un dia d’aquests. Veure foto.
   Quico Pérez
Puig!! Segueix endavant!!! Potser amb la literatura no et guanyaràs mai la vida…ara que, això ho va dir a en John Lennon la seva tieta: “que no ho veus, que mai no et guanyaràs la vida amb la guitarra, nen? “. Entre els més venuts a la Casa del Llibre.
   Ferran Armengol


© martapuig.com - Tots els drets reservats - Avís legal - Visitar el blog